a Cornellà he d'anar.. vols venir tu gallineta, vols venir tu rabadà?

... Doncs ahir, al ressò de les campanades de mitjanit i amb una lluna quasi plena surant pel cel que aixopluga al Llobregat i a les poblacions que se'n nodreixen, trepitjàvem el formigó de l'escenari de la sala DF de Cornellà, prèviament escalfat per en Miquel Abras (bon xaval, gens poruc a l'hora de posar-se a defensar les seves cançons) i els Fillippo Landini, entregats i molt dignes.

Tota aquesta intro tan premeditadament literària per a descriure una nit amb gens de misteri i atractiu justet. Hi ha bolos que et canvïen la vida i n'hi ha dels quals costa fer-ne memòria. Aquest va ser més dels segons..

Tot i així, gràcies a la nostra claca incondicional (you know who you are!), la nit se'ns va fer curta i vam poder acabar la nit d'una peça (a l'entrada hi havia dos detectors de metalls -"esto e er bronx!) i prou contents.

Tenia ganes d'estrenar la meva participació en el bloc.. només necessitava una excusa.

Apa, a dormir!