"Què cony hi aneu a fer tants cops a Madrid!?"

Arribar amb la furgo a Madrid i mirar per la finestra és revelador. Es fa inevitable observar fugaçment la gent que passeja pels carrers, o els pilots i acompanyants que s'aturen al mateix semàfor que nosaltres, i pensar: "aquest no vindran al concert d'aquesta nit, aquests no ens compraran mai un disco dels nostres."

(Recordeu la banda sonora d'aquesta peli tan divertida? Doncs aniria més o menys per aquí.)

Ei!, també tinc en compte que la sensació aquesta tampoc és tan tan tan distant a la que em provoca entrar amb la furgo a Lleida, a Igualada, o a Lladó d'Empordà... I al final sempre acaba venint gent, aquí i allà.

El que volia repassar avui és la pregunta més preguntada d'aquests 2 últims mesos: "Què cony hi aneu a fer tants cops a Madrid!?". Val a dir que el "cony" és invenció meva, (!). L'he afegit per musicar l'entonació amb la que rebo la qüestió, ja que el missatge real no està ni escrit, ni parlat, ni entonat. La pregunta de debò és a la mirada de qui fa la pregunta, i a les ganyotes involuntàries del mig segon que em prenc per respondre.Vull dir, en aquest curt espai de temps hi ha gent a qui la petita eufòria còmplice li segrega endorfines revolucionàries: "aneu a fer país!", i en canvi n'hi ha d'altres que semblen plantar pastanagues a l'hort de Getsemaní: "fareu el proper disc en castellà?", amb un posat de professor Snape ;)

bah

Bah també per cada vegada que provo de fer-ne ressò i em topo amb el silenci administratiu.

La madriditis és un tema delicat en aquestes latituds -ho sé, i segurament jo tampoc me n'escapo-, però a la pràctica, anar-hi sovint és un acte tan arriscat com menystingut, i potser per això pocs ho fan (?).

Tot això després que m'hagin penjat aquest vídeo curtet del mes passat a La Riviera. Sí, anàvem de convidats a una festa particular -que també m'ho han fet sentir-, però també fórem triats. I és que no hi ha com ser nascut entre la controvèrsia i el voyeurisme més proper.